Índia ensenya les cartes

La major democràcia del món és alhora una economia oberta al mercat global. Malgrat la seva complexitat i una relació comercial amb Espanya i Catalunya quasi inexistent, ofereix oportunitats en els sectors de la construcció, infraestructures i farmacèutic, entre d’altres.

Món Empresarial

“No és possible que Espanya i l’Índia visquin d’esquenes l’una de l’altra”, declarava el President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero durant la visita ofi cial a l’Índia el pasta juliol (veure requadre). L’analogia encaixa amb la realitat: els dos països són com cordials veïns d’una mateixa comunitat que, com a molt, es saluden en trovadse casuals. Malgrat tot, els governs de Madrid i Nova Delhi s’han decidit a estrènyer llaços, conscients dels posibles benefi cis, que repercutirien també en les companyies catalanes. Amdues economies passen per un procés de creixement destacable però no estableixen sinèrgies. Ambdós països tenen un índex de creixement formidable en comparació amb les seves regions, però tot i així l’Índia només ocupa el lloc 46 en el rànquing dels principals destins d’exportació espanyola, segons l’ICEX.

L’Índia és doncs una economia en plena activitat. La major democràcia del món viu una intensa obertura comercial, amb els ulls oberts per no convertir-se en una altra factoria mundial, a l’estil de Xina. Nova Delhi, per contra, entreveu una identitat económica més sofisticada forjada a partir de l’oferta de productes de valor afegit. Per això juga amb les seves millors cartes: un PIB mitjà anual per sobre del 8% des de 2003, una creixent classe mitjana capaç d’estimular el consum i la inversió del sector privat (són 300 milions de persones, més que tota la població d’Estats Units), i inversions estrangeres directes de més de 5.800 milions d’euros al 2005, el que suposa un increment del 30% respecte al 2004, segons Nacions Unides.

“Com passa a Espanya, aquí les pimes també constituyesen més del 90% de les empreses. El sector és vibrant, amb un alt potencial de creixement. A més a més, ofereix una bona oportunitat per a les companyies espanyoles que vulguin subcontractar els seus productes i serveis. Les empreses espanyoles també podrien explorar les possibilitats de transferència de tecnologia a les pimes índies”, assenyala Dharm Prakash, President Executiu de l’Ofi cina de Tecnologia per a Petites Empreses (TBSE, en les seves sigles en anglès) a Nova Delhi. Un nouvingut que vulgui fer negocis a la capital, a Bangalore (considerada un hub mundial de tecnologia) o a altres ciutats com Chennai, Hyderabad, Pune i Calcuta no trigarà en trobar empreses especialitzades en el component clau del creixement indi: l’offshore outsorcing (o subcontractació internacional). Índia s’està ocupant de la feina que les companyies dels països desenvolupats prefereixen subdelegar. El grau d’especialització ha creat fins i tot la subcontractació de processos empresarials (business process outsorcing, BPO).

“El mercat indi es pot classifi car en dues categories: la classe mitjana urbana consumidora de productes globals i serveis, i els enormes mercats rurals que demanden productes innovadors assequibles”, avalúa Ajit Rangnekar, Vicedirector de l’Escola Índia de Negocis (ISB, en les seves sigles en anglès). Per tot això, el ventall d’oportunitats per a les societats catalanes s’estendria als sectors de la maquinària, construccions, infraestructures, tractaments d’aigües i residus i el sector químic-farmacèutic.

Canvi d’estratègia

El creixement accelerat, malgrat tot, deixa seqüeles. El Primer Ministre indi, Manmohan Singh, va iniciar l’obertura econòmica l’any 1991, quan era Ministre de Finances. Ara haurà d’afrontar dos grans reptes: ajustar els comptes del país i redireccionar l’estratègia de desenvolupament. El fort consum ha provocat l’alça de les importacions, seguit d’un augment del 54% de dèficit comercial del país en el període 2005-2006 respecte a 2004-2005. L’evolució del preu del petroli també afecta directament als comptes públics, ja que el cru suposa prop del 30% de les importacions totals. El remei a aquest quadre, anuncien els experts, passa bàsicament per un impuls de les exportacions de béns de consum i serveis.

El canvi de l’estratègia de desenvolupament serà més complex. L’aposta pel sector de serveis, que aporta més d’un 50% del PIB, ha perjudicat la indústria i l’agricultura. Les inversions en la infraestructura de transports han quedat oblidades, creant colls d’ampolla en les distribucions. En el camp humà, el país haurà d’invertir en la generació de llocs de treball i en educació, ja que es registra escassetat de mà d’obra qualifi cada malgrat els 2’5 milions de llicenciats universitaris de cada any. “Índia és un país gran i complex d’entendre. Hi ha variacions regionals enormes i un inversor estranger necessitarà tenir l’habilitat de treballar amb informació incompleta o imperfecta, cadenes de distribució en desenvolupament i algunes limitacions d’infraestructura”, finalitza Rangknekar.