Gazprom es un brazo del Estado ruso. La estatal domina el 60% de las reservas nacionales de gas y el 16% de las mundiales. Cada día avanza diligente sobre nuevos mercados internacionales, siempre según instrucciones recibidas desde el Ejecutivo. Y pese a todo su poder, el gigante de la energía es vulnerable.
After the Bell (ATB)
El intento de nacionalizar el petróleo no es una excepción venezolana. Rusia amenaza con hacer lo mismo. El Ministerio de Recursos Naturales del país acusa al consorcio internacional Sakhalin Energy, compuesto por el grupo anglo-holandés Royal Dutch-Shell (un 55 por ciento) y las compañías japonesas Mitsui (un 25 por ciento) y Mitsubishi (un 20 por ciento), de no cumplir con las reglas de seguridad ambiental del proyecto Sajalin II, considerado la mayor iniciativa privada del sector energético mundial, con inversiones de 20.000 millones de dólares (cerca de 16.660 millones de euros). El consocio, tras haber concluido el 80 por ciento del proyecto, ve con incertidumbre la continuidad de las actividades en el país. Eso porque la seguridad jurídica se ha roto, con lo que los negocios están bajo riesgo.
El medio ambiente, en este caso, no es lo que de hecho preocupa a las autoridades rusas. Desde el Kremlin, la intención es que la compañía Gazprom, una estatal con el control del 16 por ciento de las reservas mundiales de gas, participe también de Sakhalin Energy. “Gazprom es el Estado dentro del Estado. Se trata de una compañía nacional, es decir, la compañía que realiza ciertas funciones adicionales a nombre del Estado, y consigue recompensas por ello. Tiene una posición única en Rusia: aporta cerca del 8 por ciento del Producto Interior Bruto (PIB), el 85 por ciento de la producción y el 60 por ciento de las reservas del gas de Rusia. También tiene un gran poder de lobby, señala a ATB Nina Poussenkova, del Centro Carnegie de Moscú.
(...)
domingo, 1 de octubre de 2006
Mèxic viu pendent de la política
La 13ª economia mundial sent encara expectació pel canvi de president, ja que Felipe Calderón, el successor de Vicente Fox reconegut per les autoritats, no és acceptat del tot al carrer. L’atenció als temes econòmics queda, de moment, en segon pla.
Món Empresarial
Mèxic està dividit. El país viu la singular situació de disposar del successor de Vicente Fox, Felipe Calderón (PAN), que ha estat reconegut per les autoritats electorals però no tant al carrer, on molts consideren a López Obrador (PRD) com el legítim mandatari. Mentre durin les protestes i Mèxic no assoleixi un pacte nacional, l’atenció a l’economia quedarà en un segon pla. Una situació errònia tenint en compte les conquestes dels últims anys. Del nou governant s’espera que prossegueixi amb les reformes econòmiques iniciades als vuitanta, quan es van aplicar les primeres mesures de substitució d’un model basat en el mercat intern, les exportacions del petroli i la presencia de l’Estat per una decidida obertura comercial.
Els comptes nacionals estan en ordre actualment i la infl ació no amenaça. Hi ha dos resultats de l’any passat que així ho confirmen: els preus van pujar només un 3,3% en el període (la inflació més baixa en 37 anys, per sota fi ns i tot dels Estats Units) i el deute públic extern no va superar el 8,3% del Producte Interior Brut (PIB), el menor resultat en més de quatre dècades.
40 milions de consumidors
“Mèxic representa moltes oportunitats de negoci. Són més de 100 milions de persones, i d’aquestes, entre 30 i 40 milions tenen poder de compra de classe mitjana, mitjana-alta o alta. A més, la situació macroeconómica és bona i la política encara no interfereix en els negocis”, assenyala Josep Manuel Fabra, president del Club d’Empresaris Catalans a Mèxic. Per a ell, l’obertura comercial ha permès que els empresaris estrangers exploressin nínxols del mercat local, ja que molts serveis i productes presentarien encara una baixa qualitat o estarien sotmesos a monopolis. “Aquí hi ha un mercat de demanda”, afegeix.
Mentre durin les protestes
l’economia quedarà
en un segon pla
Un mercat que, poblat per més d’un 95% de pimes que generen el 52% del PIB, concentra el poder en el sector de serveis, el qual va aportar un 71% al PIB al 2005, seguit de la indústria (un 25%) i l’agricultura (un 4%). Un empresari català amb interés pel país, apunta Fabra, podria començar pel turisme i la distribució. “La petroquímica i l’energia també són sectors prometedors. A mig termini, hi ha oportunitats immobiliàries”, agrega. El directiu dissenya un mapa de les zones a explotar que no es limita al Districte Federal, centre de l’activitat econòmica, sinó que s’estén als Estats de Nuevo León, Pobla i Querétaro. No s’ha de descartar tampoc l’accés als mercats nord-americà i canadenc per mitjà del Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre els tres països.
Reformes pendents
Malgrat l’equilibri de les fi nances públiques, l’estabilitat de canvi i la contenció de la pressió inflacionaria, els plans d’invertir han de ser orientats per la cautela. Mèxic encara té pendents
reformes estructurals (fiscal, laboral i energètica) i la generació d’ocupacions i fonts d’ingressos. “El govern ha d’actuar sobre una reforma fiscal per a tenir una claredat quant al marc legal, sense veure’s obligat a adaptar-se a les modificacions presentades pel congrés. D’altra banda, hauria d’agilitzar els processos de creació de noves empreses, que és llarg i complicat”, avalua Ramón Prades, director general de Newmon i empresari català amb més de 20 anys d’experiència en el mercat local.
L’executiu considera important definir si l’objectiu és fabricar o simplement comercialitzar productes al país. “Són dos conceptes diferents i dos temps de constitució de companyia diferents”, diu. Per tot això, la clau és planificar i acumular informació abans d’expandir-se cap al país. Prades recorda que una font segura de coneixement –i de nous quadres de comandament– són les pròpies universitats i escoles de negocis espanyoles. Això perquè Espanya és el segon país del món on hi ha més mexicans, tan sols per darrere dels Estats Units. “Molts són estudiants de classe mitjana alta o professionals situat en determinades empreses”, conclou. El primer acostament a Mèxic, per tant, no exigeix més que una visita al campus.
Món Empresarial
Mèxic està dividit. El país viu la singular situació de disposar del successor de Vicente Fox, Felipe Calderón (PAN), que ha estat reconegut per les autoritats electorals però no tant al carrer, on molts consideren a López Obrador (PRD) com el legítim mandatari. Mentre durin les protestes i Mèxic no assoleixi un pacte nacional, l’atenció a l’economia quedarà en un segon pla. Una situació errònia tenint en compte les conquestes dels últims anys. Del nou governant s’espera que prossegueixi amb les reformes econòmiques iniciades als vuitanta, quan es van aplicar les primeres mesures de substitució d’un model basat en el mercat intern, les exportacions del petroli i la presencia de l’Estat per una decidida obertura comercial.
Els comptes nacionals estan en ordre actualment i la infl ació no amenaça. Hi ha dos resultats de l’any passat que així ho confirmen: els preus van pujar només un 3,3% en el període (la inflació més baixa en 37 anys, per sota fi ns i tot dels Estats Units) i el deute públic extern no va superar el 8,3% del Producte Interior Brut (PIB), el menor resultat en més de quatre dècades.
40 milions de consumidors
“Mèxic representa moltes oportunitats de negoci. Són més de 100 milions de persones, i d’aquestes, entre 30 i 40 milions tenen poder de compra de classe mitjana, mitjana-alta o alta. A més, la situació macroeconómica és bona i la política encara no interfereix en els negocis”, assenyala Josep Manuel Fabra, president del Club d’Empresaris Catalans a Mèxic. Per a ell, l’obertura comercial ha permès que els empresaris estrangers exploressin nínxols del mercat local, ja que molts serveis i productes presentarien encara una baixa qualitat o estarien sotmesos a monopolis. “Aquí hi ha un mercat de demanda”, afegeix.
Mentre durin les protestes
l’economia quedarà
en un segon pla
Un mercat que, poblat per més d’un 95% de pimes que generen el 52% del PIB, concentra el poder en el sector de serveis, el qual va aportar un 71% al PIB al 2005, seguit de la indústria (un 25%) i l’agricultura (un 4%). Un empresari català amb interés pel país, apunta Fabra, podria començar pel turisme i la distribució. “La petroquímica i l’energia també són sectors prometedors. A mig termini, hi ha oportunitats immobiliàries”, agrega. El directiu dissenya un mapa de les zones a explotar que no es limita al Districte Federal, centre de l’activitat econòmica, sinó que s’estén als Estats de Nuevo León, Pobla i Querétaro. No s’ha de descartar tampoc l’accés als mercats nord-americà i canadenc per mitjà del Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre els tres països.
Reformes pendents
Malgrat l’equilibri de les fi nances públiques, l’estabilitat de canvi i la contenció de la pressió inflacionaria, els plans d’invertir han de ser orientats per la cautela. Mèxic encara té pendents
reformes estructurals (fiscal, laboral i energètica) i la generació d’ocupacions i fonts d’ingressos. “El govern ha d’actuar sobre una reforma fiscal per a tenir una claredat quant al marc legal, sense veure’s obligat a adaptar-se a les modificacions presentades pel congrés. D’altra banda, hauria d’agilitzar els processos de creació de noves empreses, que és llarg i complicat”, avalua Ramón Prades, director general de Newmon i empresari català amb més de 20 anys d’experiència en el mercat local.
L’executiu considera important definir si l’objectiu és fabricar o simplement comercialitzar productes al país. “Són dos conceptes diferents i dos temps de constitució de companyia diferents”, diu. Per tot això, la clau és planificar i acumular informació abans d’expandir-se cap al país. Prades recorda que una font segura de coneixement –i de nous quadres de comandament– són les pròpies universitats i escoles de negocis espanyoles. Això perquè Espanya és el segon país del món on hi ha més mexicans, tan sols per darrere dels Estats Units. “Molts són estudiants de classe mitjana alta o professionals situat en determinades empreses”, conclou. El primer acostament a Mèxic, per tant, no exigeix més que una visita al campus.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
